1. |
Posa-ho pel cas
02:29
|
|
||
|
Posa pel cas que cada dia sigui dimecres.
Només per un moment, tanca els ulls i reparteix en els futurs dies
l'energia que es concentra ara entre tu i jo.
Posa pel cas que tenim un terra enrajolat com els d'abans,
fotografies a cada paret i un quarto ple d'instruments. Tots diferents.
Posa pel cas que un dia d'aquests sigui dimecres i els dos fem el següent pas.
Només per un moment posa-ho pel cas.
|
||||
2. |
Collserola
03:45
|
|
||
|
Estem farts del present,
estem farts de rendir-nos,
cansats de la televisió,
avorrits de manipulació.
I un dia passejant pel parc de Collserola,
se'm va ocórrer mirar avall:
Tot de xarxes formades per llums i fanals,
tot de cotxes anant amunt i avall.
I si fórem ocells, ens tancarien dins gàbies
per evitar mirar el món des de dalt.
Sentir entendre-ho tot,
creure en poder crear,
creure en poder canviar.
I si fórem xais, aniríem a pasturar a camps nous,
però per sort som humans.
|
||||
3. |
iCat
02:43
|
|
||
|
Em vaig arraconar
a un racó del menjador.
Sonava iCat de fons,
res podia anar pitjor.
I qui m'havia de dir
que de sobte amb aquell to
tot canviaria de color?
Tot el que feia pudor,
aquella cançó
ho transformava en bona olor.
|
||||
4. |
Pedreres
02:49
|
|
||
|
Retrats i paisatges desenfocats, no tens mai clar cap a on vols anar.
I mires i busques indrets fins que et trobes i et perds...
En pedreres immenses,
llibres oberts,
sobres enterrats
en platges desertes d'hivern.
Mandarines podrides oblidades a la motxilla,
toves com gelats descongelats.
Concerts i festivals que no t'acabes mai,
i bandes que no descobriràs.
Sempre acabes tornant quan no saps a on anar,
i t'hi perds fins que un dia et trobes en...
Pedreres immenses,
llibres oberts,
sobres enterrats
en platges desertes d'hivern
|
||||
5. |
|
|||
|
Ens vam conèixer una tarda d'estiu a una cala deserta,
només s'hi arribava per mar, quin fart de remar aquella barca.
Però no ens hauríem conegut l'un amb l'altre,
ni haguéssim arribat fins al port amb tanta calma.
Navegues pensant en la sal que s'incrusta a la teva pell,
gires el timó i et fa mal cada vegada
pensant en quan el giràvem junts,
recordant quan navegàvem junts.
I vaig aprendre a seguir el rumb de la meva vida,
que fins llavors era més semblant a remar amb una pala.
I vaig seguir somrient, fins que aquella xarxa enredada
se'm va enganxar al cap.
I m'asfixiava tant, i m'asfixiava el cap.
|
||||
Cambòdia Barcelona, Spain
If you like Cambòdia, you may also like:
DEHD keep sharpening their cool kid mash-up of alternative rock and dancefloor pop on fifth full-length "Poetry".
go to album
The Seoul-based indie pop duo lean deeper into the interplay between dance and emotion on their second album for Beeline Records.
go to album
The Weight of a Wave
by Annie Hart
The Au Revoir Simone member goes solo on this record of gloriously effervescent synthpop.
go to album
The musical project of Canadian actor Kaelen Ohm is filled with jazz, R&B, and folk influences.
go to album
The indie artist creates a vulnerable musical self-portrait on her solo debut.
go to album
Berlin artist condenses multiple decades' worth of pop zeitgeists—glam, grunge, Y2K-era R&B—down to 12 charismatic, genre-bending tracks.
go to album
This new indie-pop project from the New York artist marks a departure from her work with the psych-rock group Habibi.
go to album
